Un mosquit molt petit, d'uns 2-3 mm, Phlebotomus spp, és el principal vector de la Leishmaniosis que es produeix a la conca mediterrània. La temperatura mes bona per la seva activitat és de 15 a 23ºC i humitats relatives de 60 a 100%. El radi d'acció és de 200m a 2'5km. Encara que poden entrar dins les cases prefereixen estar a l'exterior. Son zoofílics ja que, si poden, s'alimentaran abans sobre animals que sobre persones. Posen els ous a llocs amb penombre, molta humitat, temperatura constant i molta materia orgànica.

COM ES TRANSMET LA MALALTIA?

El cicle comença quan la femella de l'insecte s'alimenta de la sang d'un vertebrat, normalment un gos, on hi ha leishmànies.
Aquestes maduren i es multipliquen en el tub digestiu del mosquit i es localitzen en el seu aparell bucal per la seva posterior inoculació a un altre hoste.

SÍMPTOMES

Els símptomes més freqüents que podem trobar en els animals que desenvolupen la malaltia són els de pell com úlceres, descamació, èczemes, crostes ... L'aparició de limfadenopatia (afectació dels ganglis), febre, aprimament o apatia són també molt freqüents. Altres símptomes que poden aparèixer són problemes oculars, cuixeres, diarrees, símptomes renals, etc.
La Leishmaniosi és una malaltia sistèmica crònica amb un període variable d'incubació, des de setmanes fins a anys. De vegades es presenta d'una forma més localitzada i altres més generalitzada.

PREVENCIÓ I CONTROL

La Leishmaniosi és una zoonosi que pot produir  problemes a persones immunodeprimides i a poblacions de risc.
És impossible el contagi per contacte directe entre animals o persones, ja què ha d'haver un vector que transmeti la malaltia a l’ inocular el paràsit, i  quan un gos comença a ser tractat deixa de ser un possible focus de contagi. Per tant, una persona que tingui un gos amb Leishmaniosi no ha d'adoptar cap mesura especial per  no contagiar-se, només s'ha de preocupar de tractar el seu animal.
Des d'un punt de vista sanitari el que no serà admissible és tenir un gos amb aquesta malaltia i no tractar-la, això sí que constitueix un perill real de contagi.
Actualment no hi ha cap vacuna efectiva contra la Leishmaniosi , per tant ,  la solució per evitar que un gos es contagi passa per evitar o disminuir el contacte amb el vector,  doncs no hi ha un mètode realment efectiu que asseguri una protecció completa enfront la Leishmània. Si el seu gos la contrau, no podrà curar-se i haurà de conviure amb la malaltia la resta de la seva vida.
Els objectius de la prevenció són els de protegir els gossos d'una forma individualitzada.
També és molt necessari fer anàlisis de diagnòstic precoç de la malaltia. La recomanació passa per fer un test de diagnòstic ràpid una o dues vegades a l'any aprofitant la visita de vacunació o la revisió anual o qualsevol visita al veterinari. Pot passar que el nostre gos tingui la malaltia però  sense símptomes evidents. És més eficaç i més simple tractar un gos assimptomàtic que un gos ja amb la malaltia avançada
Quines mesures preventives es poden utilitzar per disminuir el risc d’infecció per Leishmània?
Limitar la quantitat de flebòtoms a l'entorn dels gossos es pot aconseguir guardant el gos a dins de casa durant el període d'activitat dels flebòtoms des del vespre fins a la matinada; reduint els micro hàbitats favorables pels flebòtoms en l'entorn de la casa o en els llocs que el gos freqüenta. A diferència dels mosquits als quals estem acostumats, el flebòtom es desenvolupa en zones i llocs secs.

ÚS REGULAR D'INSECTICIDES

El millor tractament preventiu són els collarets impregnats amb deltametrina (Scalibor) que alliberen gradualment l'insecticida i es dissemina a la superfície del cos. Sota condicions òptimes, poden durar fins a 6 mesos.
La permetrina continguda en aerosol o formulació spot-on també ofereix nivells de protecció. Les formulacions de spot-on requereixen alguns dies perquè l'insecticida es distribueixi homogèniament. En canvi, les formulacions de l'aerosol (esprais) arriben a un efecte immediat.
Els piretroides són l'únic grup d'insecticides amb efecte repel·lent demostrat en estudis experimentals, que resulta eficaç en la prevenció davant les picades de flebòtoms.
L'aplicació tòpica de la permetrina proporciona un bon efecte repel·lent i insecticida contra la leishmània el qual dura diverses setmanes.

JA TENIM LA VACUNA !!! CANILEISH.

Ja tenim la nova vacuna. A partir dels 6 mesos d'edat. Consta de tres dosis inicials separades 3 setmanes i revacunació anual una dosis. Previament realitzar test ràpid de diagnóstic per no vacunar gossos amb leishmania asimptomàtics. Bona vacuna!!!!.