En el medi on vivim existeixen infinitat de paràsits que poden atacar als nostres animals de companyia. Per això és important mantenir un pla de desparasitació correcte per a la nostra mascota. El veterinari us recomanarà el més adient en cada cas.

Els paràsits poden ser externs o interns:

Els paràsits interns bàsicament són cucs, i la manera de lluitar-hi és amb tractaments periòdics.

D’aquesta manera eliminem els cucs dels animals parasitats i evitem el contagi a d’altres que estan sans.

Quins són els cucs més importants a tenir en compte?
Els cucs plans, els quals les formes adultes viuen i s’alimenten a l’intestí dels animals i també de les persones. Hi ha una espècie realment perillosa : la taenia ehchinococcus, que a l’home produeix la formació de quists hidatídics (quists al fetge i a altres òrgans).
Els cucs rodons, els quals poden migrar de l’intestí als ulls o altres òrgans, i s’anomena larva migrans.
Els cucs del cor, Dirofilaria,que es transmet a través de la picada de mosquits. Les larves d’aquests cucs viatgen pel torrent sanguini, i són susceptibles de ser absorbits per aquests mosquits, per anar a infectar a un altre animal sa. Les formes adultes viuen al cor dels gossos i gats i excepcionalment a altres òrgans. Aquests cucs taponen el rec sanguini a nivell de l’artèria aorta principalment, donant alteracions cardíaques greus per a la vida de l’animal. L’arma que tenim per evitar la dirofilariosi és evitar la picada del mosquit aplicant antiparasitaris externs adequats a la nostra mascota o desparasitant al nostre gos amb productes especialment indicats per aquest tipus de paràsit.

Els paràsits externs són tots aquells que s’alimenten de la sang o viuen a la pell dels animals.

La puça pot desenvolupar al·lèrgies, transmetre cucs intestinals i produir una autèntica plaga al medi de la mascota. Penseu que només 5 de cada 100 puces són adultes, així doncs, llocs com el sofà, l’ estora, el llit...podem trobar la resta.. els ous, les larves o les pupes, que amb el temps es desenvoluparan a puces adultes. Per això és molt important fer tractaments que siguin útils per a totes les fases de la puça.

Les paparres s’alimenten també de sang, i el gran perill està en que transmeten infinitat de paràsits hemàtics (de la sang), com per exemple babesiosi, erlichiosi, malaltia de Lyme, entre d’altres. Aquestes són zoonosis, per tant poden transmetre’s a l’home.

Els àcars són paràsits excavadors de la pell i provoquen les anomenades sarnes. Hi ha diferents tipus d’àcars que donen lloc a diferents tipus de sarnes amb distintes gravetats. Però aquests també poden afectar a l’home.

Com ja hem comentat els mosquits transmeten paràsits, com per exemple la dirofilariosi. Però una altra de molt important és la Leishmaniosi, que també pot afectar a les persones. Aquesta és transmesa per una espècie de dípter concreta, phlebotomus spp. La Leishmaniosi és una malaltia greu i que cada vegada es presenta més a les nostres consultes.

Per això creiem que l’assessorament correcte per part del veterinari és fonamental per tenir cura de la nostra mascota. Sempre millor prevenir que curar.