La Por

Fa molt poques hores que l’hem comprat o adoptat.

El nostre cadell ha experimentat molts canvis de cop i volta.

Així doncs la seva primera reacció és la por i el desconcert.

No tots tenen aquest comportament, n’hi ha que són més descarats.

Els hem de deixar que s’adaptin sense pressa al seu nou entorn.

I a la seva nova família.

La Família

Vosaltres sereu la seva família.

Però hem d’entendre que instintivament els gossos són jeràrquics.

Així doncs, la família, és a dir vosaltres sereu la seva cadellada.

On hi haurà un cap visible que mana per sobre dels demés.

I a partir d’ell van baixant els graons de dominància.

Li hem de fer entendre que ell és l’últim de la família.

Com? doncs posant normes, que les ha de complir i respectar.

Quina gana!!!

És molt important que el vostre cadell estigui ben alimentat per tal de què faci un bon creixement.

Actualment al mercat hi ha molts tipus de pinso i marques, així doncs us heu de deixar assessorar pels professionals, tant els veterinaris com els dietistes d’animals.

Escollir un pinso de cadell o “puppy” adequat a les característiques del vostre cadellet, és a dir, tamany, raça, velocitat de creixement.

D’aquesta manera ens assegurem de  què creixerà sa i fort.

Cada marca de pinso té unes dosificacions diàries per a cada cadell i edat.

Des del nostre punt de vista, tots els cadells inicialment han de menjar tres cops al dia, i que sempre tinguin aigua al seu abast.

Mica en mica i segons vagi creixent les quantitats de pinso i el nombre d’àpats anirà variant.

Un altre punt important és el moment de fer canvis de dieta, vigilar quan volem canviar de pinso, ja què si es fa de cop i volta podem provocar una gastroenteritis i això ho hem d’evitar.

De la mateixa manera desaconsellem donar menjar del vostre, per la mateixa raó.

El pinso

I amb el pinso en té prou per créixer correctament?

Doncs la resposta varia depenent de cada cas.

Segons raça i característiques hem de complementar amb nutrients articulars per assegurar un desenvolupament correcte de l’estructura òssia i articular, i per evitar algunes malformacions estructurals.

Nosaltres en cada cas us aconsellarem adequadament.

Pipi i Caca

Horror!!! s’ha fet un pipi al menjador, normalment, la primera reacció és la de castigar, però no és la correcta.

Com que és un cadell i no està ben vacunat, no podem portar-lo a passejar al carrer, així doncs hem d’habilitar un lloc per fer les seves necessitats.

On? Relativament a prop del seu jaç, els cadells només llevar-se o després de menjar fan un pipi o una caca, per tant el lloc per fer les necessitats no ha d’estar lluny.

Nosaltres recomanem habilitar una habitació, traster, etc… com a habitació pròpia del gos.

Quan no estem a casa o quan anem a dormir l'hauríeu de deixar a la seva habitació, així evitarem que s’orini i es defequi per tota la casa, que rosegui mobles o s’empassi objectes sense que nosaltres no el podem corregir, etc... així doncs es tracta d’evitar problemes.

Quan acabem d’acollir un cadell tots tenim tendència a tractar-lo com un bebè, el veiem feble i pobret,.. és tan petit..

Tots aquests sentiments són molt vàlids però el cadell fàcilment ens pot prendre el pèl i acabar sent l’amo de la casa i això no pot ser.

Per la seva salut i la vostra més val habilitar aquest espai, que en pocs dies s’acostumarà.

Mama m'ha mossegat

Ara sí que estem arreglats...el nostre cadell mossega, no passa res, tots els gossos en més o menys mesura mosseguen ja què forma part del joc, però el què no hem de fer és habituar-los a que ens mossegui.

Així doncs, quan vulgui jugar sempre fer-ho amb una joguina del cadell, i ensenyar-lo a com volem que jugui.

Li hem de tirar la joguina, que la mossegui, que ens la porti, li trèiem de la boca (no cal tibar ni competir per la joguina) i li tornem a tirar.

Mai heu d’usar coses vostres per jugar amb ells, ja què no diferenciarà entre les coses velles i les noves i probablement algun dia ens faci malbé quelcom important.

Cóm l'ensenyo

Els càstigs tenen tres normes d’or.

Han de ser al moment, no poden fer-se càstigs sense saber quan ha fet la malifeta.

Curts, no podem explicar-li ni raonar-li el què ha fet, encara que el cadell torci el cap com si ho entengués tot.

I moderats, cada cosa té el seu càstig i sempre començar per càstigs fluixets.

Pensar que cada gos té el seu caràcter, i si apliquem càstigs molt severs a un gos molt submís al final ens tindrà por, de la mateixa manera que gossos amb caràcter fort o dominant haurem de ser una mica més autoritaris.

Donar galetes com a premi?

L'hi puc donar galetes com a premi?

Inicialment no.

Per un cadell una carícia i un to de veu agradable és un premi molt gratificant, amb la qual no cal empatxar-lo de galetetes.

Més endavant, quan estigui ben vacunat i ja surti a passejar, les galetes o premis de gos us ajudaran per fer obediència, és a dir a ensenyar-li ordres directes com “seu”, “vine”...

Així no el malacostumem des de l’inici, ja què sinó les carícies els semblarà poca cosa.

Fa molta olor

El puc banyar?

Si el cadellet no té la pauta vacunal complerta desaconsellem rentar-lo amb aigua i sabó, per la senzilla raó de que sinó l’assequem adequadament es pot refredar, i aleshores haurem de curar un encostipat.

Així doncs, millor rentar-lo amb espuma seca o tovalloleta.

De totes maneres si fem un bany no agafarà cap malaltia infecciosa greu.

Però és que no fa cas!

El truc és ben senzill, molta paciència.

Primer de tot ha d’entendre el nom, i després iniciar un entrenament d’obediència a casa mateix.

Inicialment no cal anar a un ensinistrador, nosaltres creiem que quatre coses els hi podem ensenyar al cadell.

Començar per la ordre més senzilla que és la de “seu”, i quan ho tingui entès anar complicant l’aprenentatge amb altres ordres com “quiet”, vine” i “costat” per quan anem a passejar.

A la primera visita els podem explicar com poden fer-ho.

Habituació

Ara que és petit l'hauríem d’acostumar a tot, és a dir, pentinar-lo (encara que no notem la diferència), que tingui contacte amb nens, gent gran, que senti soroll de motos, cotxes, petards, secador....

Hem de pensar que ara està en un període clau en el seu desenvolupament, el període de socialització, així doncs tots els estímuls i experiències que rebi en aquest període i els assimilarà com a normals o bons, i farà que a la llarga els accepti com a normals.

Quan tenim un gos que té por , per exemple als nens , és perquè en aquest període no ha contactat amb cap nen o ha tingut una mala experiència.

Per tant, quan iniciem les passejades amb el cadellet, és bo que jugui amb altres gossos i que tingui bones experiències, així serà un animal feliç amb els de la seva espècie.

Resumint

Tota la il·lusió que hem posat en el nostre cadell s’ha de mantenir al llarg de tota la seva vida, disfrutar molt de la seva companyia i estimar-lo molt.

Per tant esperem que amb aquests quatre consells que us hem donat, això es faci realitat amb més facilitat.