Per fi arribem a casa amb el nostre nadó!

L'arribada a casa d'un nadó en el marc d'una família amb gos no ha de ser gens traumàtica si les coses es fan amb naturalitat i sentit comú.

El primer que hem d'entendre és que els gossos es regeixen per una estructura social jeràrquica, això vol dir que en una manada (els llops són els seus avantpassats) cada gos crea una relació amb els altres un a un i sempre hi ha el que mana sobre tots , el líder.

Quan un gos forma part d'una família, aquest considera a cada membre de la família com un membre de la manada, i crea una relació amb cada un d'ells individualment.

Així, per exemple, un gos dominant que visqui amb una parella, pot mossegar a un però mai a l'altre, doncs amb un es sent superior i amb l'altre no.

Considerant això, per no tenir mai problemes de jerarquia, l'important és que el gos consideri que ell ocupa l'últim lloc en la manada, el gos serà feliç perquè així ho assumirà i tot anirà de meravella, ara, si el gos considera que algú de la família està per sota d'ell, en el moment en que aquesta persona faci alguna cosa que li molesti el gos l'avisarà (grunyit) i si cal el mossegarà .. I no hem de considerar el gos bo o dolent, simplement cal entendre les seves jerarquies. Les seves regles i les nostres són diferents, per conviure feliços només hem d'entendre-les i aquesta part ens toca a nosaltres.

Evidentment hi ha gossos molt submisos que mai donaran problemes de jerarquia.

Sigui com sigui, el que és segur és que el gos notarà el canvi que provoca en tots els membres de la família l'arribada d'un nadó.

Segur que heu escoltat que és bo que el gos olori els bolquers del nadó abans de portar-lo a casa, la veritat és que això és igual, l'entrada ha de ser amb naturalitat: entrar, saludar el gos, i deixar que olori el nadó amb compte ( pensar que hem de tenir la nostra mascota vacunada i desparasitada externa i internament i d’aquesta manera no hem de preocupar-nos per res).

A partir d'aquí, la norma general i més IMPORTANT és:

Quan el nadó estigui a casa, se li ha de fer cas al gos. És evident que no podrem jugar amb ell massa, però hem de parlar, estimular-lo, perquè vegi que en presència del nadó  també se li mostra atenció. Ara bé, quan el nadó no està a casa (per exemple, ha sortit amb la mare i el gos es queda a casa amb el pare), no hem de fer-li cap cas al gos, l'ignorem, com si no existís. D'aquesta manera el gos crea ràpidament la relació "nadó" positiu = em fan cas, i "no nadó" negatiu = m‘ignoren, així ràpidament acceptarà el nadó.

En aquesta etapa poc més es pot fer, aquesta és la norma bàsica i si ho penses, en general, actuem a l'inrevés ... pensant, "ara que no hi ha el nadó anem a fer cas al pobre gos que el tenim abandonat" i aquest és un gran error.
A mesura que el nen creix hem d'ensenyar-li a acariciar al gos poc a poc, sempre estar davant en els primers contactes (vigilarem més o menys segons el caràcter de la nostra mascota).

A partir dels 2 anys ja podem ensenyar el nen a que mani seure al gos i que li doni algun premi, i encara que aquesta acció sembli una tonteria, reforça molt el rang superior de l'infant, d'aquesta manera el gos assumeix que el nen està sobre ell en la jerarquia, i així mai el mossegarà i en canvi el protegirà.